Foto realitzada per Quim Curbet

Foto realitzada per Quim Curbet

divendres, 27 de gener de 2017

Publicació de Com elles. Una antologia de poetes occidentals del S. XX.

Ja la podeu trobar a les llibreries de referència!



Article a Núvol, sobre l'espectacle-antologia Com elles i la filosofia i criteris que marquen l'antologia:

Sobre el criteri de l'antologia.

Ressenya del poeta i crític Joan Duran sobre Ouse.

Ouse, el riu on som




RECITALS 2017

25 de gener. Presentació de l'antologia Com elles. Una antologia de poetes occidentals del S. XX. ed. Lleonard Muntaner. Amb Odile Arqué, Sebastià Portell i Maria Muntaner.







PROPERS RECITALS

2017


12 de febrer. Presentació d'Ouse (ed. la Breu) i del Libro de las Contemplaciones, de Concha García  

Vermut a la Nollegiu, Barcelona, 1h.



23 de febrer. Ouse al Pastís.



2 de març. Ouse a la Ciutat de les lletres, amb Marc Romera.



20 de juny. Ouse a l'Auditori de Sant Cugat. Amb Afamats, d'Ester Andorrà.




dijous, 15 de desembre de 2016

RECITALS 2016

15 de desembre. Presentació d' Ouse a la llibreria La impossible, Barcelona. Amb la poeta Concha García. 






19 de novembre. Presentació d'Ouse a l'Ateneu de Sant Just Desvern. Amb en Joan Duran i Miquel de Palol. Amb la col·laboració de Cal llibreter i Celler de Can Mata.

 

 

9 de novembre. Presentació d'Ouse (la Breu) a l'Horiginal. Va presentar-lo en Marc Romera.

 

 






(Il·lustració de Nú Miret)

 

20 d'0ctubre. Festival de Poesia de Sant Cugat. Auditori de Sant Cugat.








6 de juny. Recital a l'Horiginal per celebrar la poesia de Mercedes Roffé. Amb Rodolfo Häsler, Esther Zarraluki i Mercedes Roffé.





8 de maig. Recital al Verger del Museu Marès. Setmana Poesia Barcelona. Amb Rodolfo Häsler, Josep Piera i M. Josep Escrivà.




4 de maig. Recital Felícia Fuster. Fundació Felícia Fuster. Barcelona.





2 d'abril. Com elles. Festival Mots lliures. Sant Esteve de Palautordera.

 

30 de març. Presentació del llibre Cicatrius (in)visibles. Centre Bonnemaison

 


15 de març. Com elles. Festival Alcools. La seca. Barcelona. 





12 de març. 10 anys d'alabatre. Amb Anna Pantinat i Ester Andorrà. Llibreria l'Altell. 


(Dibuix de les tres feres, by Nú Miret)





11 de març. Com elles. Biblioteca de Cerdanyola. 




3 de febrer. Sang Barata. Antologia d'Eduard Sanahuja. L'Horiginal.




24 de generVermut amb Ester Andorrà, Anna Pantinat i el Celler Bàrbara Forés. Nollegiu.



 



20 de generRecital homenatge Anna Dodas. L'Horiginal. 


 

dijous, 28 de gener de 2016

COM ELLES



"Aquesta és una selecció de lectures personals dels darrers 15 anys. En aquests anys he llegit homes i dones poetes. Homes poetes que m’han entusiasmat i d’altres que m’han decebut; i dones poetes que m’han entusiasmat i d’altres que m’han decebut. Però del que m’he anat adonant és que LES poetes que m’entusiasmen (i que jo considero d’una alta qualitat literària) no són tan conegudes com ELS poetes que m’entusiasmen (i que per mi són del mateix alt nivell). No són tan conegudes, no són tan celebrades, no estan tan referenciades en volums de crítica literària diversa."

















dijous, 9 de juliol de 2015

Crítiques i lectures de Veces

Lectura d' Antònia Vicens



"L’aigua morta
 
No recordo el seu nom; li diré Emma. Jo era nina i ella ja escandalitzava la gent contant-los que llegia Madame Bovary, una novel·la molt “verda”, precisava.

I això que al poble, aquells anys minsos de postguerra, quasi ningú no sabia què era un llibre.
Si bé Emma era la germana gran d’una fila de criatures que anaven pel carrer pasturant com bestioles brutes i malgirbades, ella, en canvi, tenia pits abundosos, cintura trencadissa i una mirada de mel que clarament gomboldava sales de ball, ciutats il·luminades, escenes d’amor passionals... Però els seus pares aviat la van donar a un vell molt ric, a canvi d’assegurar-se el pa de cada dia.


Es murmurejava que el vell la tenia tancada amb clau. Que només li deixava treure el cap per una finestra petita. Poruc, gelós que altres homes més joves la poguessin cobejar. Tanmateix Emma era prou astuta com per posar-li cascall o altres herbes dormidores a la sopa i així poder sortir, nits fosques, a trobar-se amb algun contrabandista enamorat que la proveïa de roba interior sofisticada i llibres que estaven prohibits per la seva possible incitació a la revolta sexual femenina.


Tenir material de somni. Més enllà de les miques de menjar que llença dins el seu cap. Avui, recorrent Veces de Mireia Vidal-Conte, aquest poemari que grata endins de la memòria, espais per tant d’afecte/allò de recuperar el cos, se m’ha aparegut Emma, lectora anònima cercant sales de visita/CAPS d’urgències amb cua/per ser Madame Bovary.
Al mateix temps l’he vista en el més enllà de la història. Apuntalada a penes ermes. Explorant mapes nous. Les entranyes ofegades. Els ossos dolguts d’eternitat. Perquè no! no són certs els/desitjos de ningú/fermes com a punys/les farses.
Versos closos, els de Mireia Vidal-Conte. Igual que les bajoques de la veça. Calen ulls avesats a esclovellar per obrir-los i passar gust d’una escriptura de la pell que es revolta contra exilis i condemnes. Perquè Mireia aconsegueix, no només remoure l’aigua morta dels qui s’acosten als seus poemes, sinó que fa que cada paraula es dispari, frenètica, punyent. I es converteixi en arsènic per a totes les Emmes.


Per tant, el lector es pot plànyer amb la poeta dels seus propis dies no viscuts/dels dies tots aquells/que no/que no/que no/ja no vindran. Per, al final, cansat de resar fe/o resar pedres tornar a refugiar-se en el poema, talment el presoner que, després de molts intents de fugida, torna a una llibertat denegada i la conserva/com l’individu el seu pou."


Antònia Vicens



Lectura de Sebastià Portell



Lectura de David Madueño